domingo, 25 de noviembre de 2007

La Ciutat de les Arts i de les Ciències de València.










El dia 26 d’octubre de 2007 un grup d’alumnes de 5é i 6é del Col.legi “Obispo Pont”, anàren a València a la Ciutat de les Arts i les Ciències . El lloc és magnífic dóna la impressió d’estar al futur, a una ciutat de pel.lícula de la guerra de les galàxies. Els edificis parèixen ossos de dinosaures gegantins que d’un moment a l’altre es poden posar en marxa.

Estava el grup obsevant els moviments rapidíssims de les motos d’aigua , quan Daniel, sense fer cas al mestre, s’apropà a l’aigua i caigué, sense poder evitar-ho, dins .

Les motos anaven passant , tant de pressa que Daniel amb els seus moviments no cridava l’atenció. Una moto, per fi s’adonà de la situació i apropant-se a Daniel l’agafà del braç i el pujà darrere seu . Per a que se li passara l’esglai, el motorista el passejà pel recinte d’aigua i el deixà a la vora amb els seus companys, cosa que alegrà a tots, que per no ser menys, quasi intentaven fer com Daniel, per poder passejar amb moto.

Més endavant, una alumna de 5é anomenada Alexandra, eixí del grup per veure millor un cavall que montava un policia, el cavall ,sorprés, amb una pota colpejà a la encuriosida i atrevida Alexandra , més que topada fou com una catapulta i la xiqueta fou a parar uns deu metres enrera del cavall. S’aproparen tots i al veure que Alexandra no tenia res, continuaren el camí. No sabia la frase feta :” A cavall que no conegues no li vages per darrere”

Abans d’arribar al Museu de les Ciències van veure uns avions de miniatura a la vora de l’estanc i altres d’aeromodelisme volant pels descampats. Ivan, en veure que algun avionet s’apropava massa, s’agafà de la cua i com si d’una bruixa es tractara anava com si fos Harry Potter, fins que aterrà l’avionet . Ivan haguera desitjat que el viatge durara més, però no tenia prou combustible l’avió per poder resistir molt.

Arribaren al mirador del Museu de les Ciències, on més de dos mil alumnes de la Comunitat Valenciana llençaren uns avionets de paper per establir un rècord Guinnes.

Allí contemplaren, com els bombers apagaren el foc d’unes fogueres que havien encés prèviament. Víctor, un xiquet menut però valent, fou elevat a un helicòpter en missió de salvament. El simulacre fou un èxit i tothom va aplaudir.

Els cursos anaven darrere del capgros d’Einstein, un monitor que amb molta paciència

aguantava el cartró amb la imatge del científic.

Juan, entropessà amb Einstein i el seu cap de cartró li pegà un cop, esperem que eixa topada siga positiva i li transvasse algun coneixement matemàtic.

Quan anàren a entrar al museu una llum va enlluernar al grup. Poc a poc , va anar minvant la seua força i per fi van poder veure, com si ells estaren en un altre planeta , la Terra explotant per l’efecte d’una guerra nuclear . Einstein els digué que la Ciència havia estat mal utilitzada i que la destrucció de la Humanitat és posible si les persones no som conscients de la importància que té la Pau .

En realitat fou D. Federico Mayor Zaragoza, Director General de la UNESCO del període(1987-1999), el que en la seua intervenció insistí en que els avanços científics havien de ser utilitzats per la Pau i el benestar de tota la Humanitat.

Fou una jornada divertida i profitosa en la conscienciació que tots podem contribuir a fer in món millor si ens ho proposem.

( En les anècdotes contades distingiu la realitat i la imaginació, vosaltres que estaveu eixe dia sabreu què van fer els vostres companys/es).


Joan Mulet.