El dia 14 de març del 2008, se va fer una excursió molt divertida. Es tractava d'anar a l'Oceanogràfic de València. La il.lusió de molts alumnes era veure els peixos més temibles del mar: els taurons, també els agradaria veure altres animals com dofins, foques, pingüins…
Una vegada arribats al parc, el primer que van veure van ser els dofins fent saltirons i acrobàcies; estaven molt ben ensinistrats i a cada senyal dels monitors feien les coses que els havien ensenyat. Andrea, una xiqueta molt atrevida, s'apropà tant a la piscina que un dofí al capbussar-se la banyà de cap a peus.
Josep, un xiquet molt inquiet i que li agraden molt els animals, anà calladament fins la vora de la piscina. Una parella de dofins que en eixe moment passaven prop, amb la cua l'empentaren dins l'aigua; però com amics del joc, l'agafaren com si foren uns cavalls, i el dugueren a una plataforma on accedien fora l'aigua per a rebre la recompensa al seu esforç, que consistia en sardines que tenien en uns cabassos els monitors. Josep va ser per un moment com un Neptú d'aigua dolça. Tots aplaudiren el fet, però molta gent no sabia que el que va passar no estava preparat.
Com els xiquets tenen un instint d'imitació molt desenvolupat, tots volien que els dofins els passejaren com a Josep, però no va poder ser.
Un altre lloc que els agradà fou que a través de cristalls subterranis veien foques i altres animals marins com carrancs aranya, estrelles de mar i multitud de peixos.
En superfície també veieren aus, tortugues…en uns paisatges aquàtics molt pareguts als naturals.
Dinaren en un ombriu envoltat de vegetació, on els ocells s'arrimaven per agafar algun tros de pa.
Ja per la vesprada, anaren a un taller on els explicaren les característiques d'alguns animals marins.
La visita més desitjada fou després. Anaren tots al túnel de cristall on estaven els taurons.
Allò va ser una emoció tan forta, que els xiquets no paraven de dir:” Mira, un tauró” “ Mira, aquest si que és gran”. Altres alçaven el cap i se quedaren bocabadats veient de prop el perill que representa un tauró amb la boca plena de dents com si foren serres.
Segur que s'imaginaven ser exploradors com Custeau observant la vida al mar.
Laura, Lorena, Covadonga, Saskia, Joan Carles, Àngel, Adrian i altres companys, posaren les mans al cristall, com si volgueren tocar els taurons que passaven lentament. Donava la sensació que eren ells qui observaven a la gent.
De sobte, una parella de taurons, els més grans , com si s'hagueren posat d'acord, agafaren velocitat, i com si volgueren menjar-se les mans, toparen tan fort contra el cristall que feren un forat per on eixí l'aigua immediatament i amb molta força.
La gent, esglaiada, corria per eixir del túnel cap a l'exterior. Malgrat la quantitat de gent que hi havia , tots van poder alcançar l'exterior.
Tot quedà inundat. Els taurons eixiren del seu espai reservat i obrien i tancaven la boca per si algú queia al seu fons; però no aconseguiren mossegar ningú.
Els xiquets i xiquetes experimentaren el perill que tenen animals salvatges, el destí dels quals es menjar allò que es posa al seu abast.
Aquesta anècdota no se sap si fou certa o podria ser que passara alguna vegada.
El cert és que els animals salvatges, encara que estiguen còmodes en un parc tan perfecte com l'Oceanogràfic, estan millor en llibertat, com els ha criat la Naturalesa.
Joan Mulet
