Amazones
En un intercanvi d'estudiants brasilers amb espanyols li tocà fer un viatge a l'Amazones al 6e curs de Primària del col.legi « Obispo Pont ». Així que tots contents es van disposar a viatjar i passar-s'ho d'allò més bé.
El viatge seria com passejar per un zoo natural ja que els animals que viuen a la selva amazònica són milions, així com els arbres i altres plantes.
L'avió en què viatjaven aterrà a Belém prop de l'illa de Marajó , a la desembocadura de l'Amazones. D'allí va eixir el vaixell que els duria riu amunt. Els monitors que els guiaven explicaven a cada tram del riu les seues característiques. L'amplitud del riu a la desembocadura es de 300 km, confonent-se amb l'Oceà Atlàntic, i el cabal que transporta de més de 200.000 m3/s., té més de 1.000 afluents, una longitud de 7.020 km i una conca de 7.050.000 km2.
Cada dia paraven dues vegades, una al migdia i altra quan es feia de nit, continuant el viatge al matí.
El viatge fou distret, per això contarem algunes anècdotes que passaren en el transcurs del viatge així com les coses interessants sobre el riu.
**************************
Cridà molt l'atenció la multitud de papagais multicolors que cridaven : « crec, crec… » . La selva envoltava el riu, hi havia arbres altíssims i arbusts que tapaven l'interior de la selva, fent-la impenetrable a la vista.
Al migdia pararen a la vora del riu , i quan estaven dinant, s'acostaren uns monos , diminuts, agilíssims, que buscaven menjar al vaixell. A Verònica, Marta , Cristina , Paula i Jassmina que estaven juntes, els furtaren el menjar , i van haver de protegir-se dins del vaixell per si les mossegaven.
Una vesprada, riu amunt , estant el vaixell parat i els passatgers estaven baixant per la passarel.la, Toni i Moisés tiraren un tros de pa que desaparegué immediatament . Quan posaren un peu per baixar a terra , veren com uns peixos saltaren cap a ells mossegant-los en una cama, eren les temudes piranyes que volien provar carn humana. Els crits que pegaren se sentiren des de Vila-real. Però no els passà res greu, era una simple esgarrapada, que se'ls curà en un no-res.
Un dia , per la nit, estant a la coberta escoltant els sorolls i xiulits de la selva, una serp grandíssima volia enfilar-se pel vaixell, i una vegada dalt, empassar-se algun passatger. Era una boa, no és verinosa , mata a les seues preses per asfíxia , oprimint-les fins que els trenca els ossos per tragar-se-les senceres.
En una ocasió, una família passejava per la vora del riu, una serp agafà el fill i els pares veren com l'ofegava i se l'enduia al fons del riu.
Josep, Àngel i Jennifer que estaven observant-la, es quedaren quiets , fins que la serp, malgrat els seus esforços, no va poder pujar a la coberta on estaven ells. Tan sols en veure-li la boca oberta, van tenir suficient per quedar-se paralitzats de por.
Un matí, estaven tots observant com jugaven a la vora un grup de llúdries gegants, aquests animals sempre estan de joc, menys quan cacen . Veren com s'aproximava a elles un caiman que volia caçar a alguna que fora més dèbil, però entre totes es defensaren , i el caiman no tingué mes remei que fugir , perquè les dents de les llúdries podien fer-li mal.
****************
Al cap de deu dies arribaren a Manaus, la ciutat mes important, a la vora de l'Amazones, on se junta un afluent molt cabalós, el riu Negre.
La conca de l'Amazones és com catorze vegades la superfície d'Espanya, donat que la pluviositat de la selva tropical és de 1.000 a 2.000 l/m2 fa que aquest riu siga el més cabalós del món.
Després de visitar Manaus, seguí l'excursió riu amunt, i encara que parega mentida, veren com un tauró agafava amb la boca un peix gran.
-Com poden haver-hi taurons en un riu ?-preguntà Lluïsa.
- Perquè el mar te marees molt vives i fa que entre fins a 1.000 km el tauró al riu, adaptant-se a l'aigua dolça – contestà un monitor.
Per la nit, uns núvols d'insectes ompliren el vaixell, havent de apagar ells llums, ja que no podien estar fora del vaixell i refrescar de la calor que fa i la humitat, que dóna sensació de xafogor. Allò pareixia una plaga d'Egipte.
Al dia següent i com si fora un lleó marí observaren com un manatí menjava unes fulles de vegetació subaquàtica, aquest mamífer , malgrat el seu aspecte , és inofensiu , encara que pot alcançar els 300 kg de pes.
Més endavant, pararen per visitar una tribu perduda en la selva, aprenent que la naturalesa dóna recursos per sobreviure a qui respecta el seu equilibri. Era migdia i estaven menjant carn que es torrava en una foguera.
- Quina classe de carn és la que estan menjant ? – preguntà Mònica.
- És carn de mono que cacen amb arc i fletxes –contestà un monitor.
- Pobrets animalets, es quedarà la selva sense monos – digué Jonatan
- No , perquè al ser pocs els pobladors, i alimentar-se de moltes coses més , és impossible que s'acabe la població de monos. També he de dir-vos que no maten per diversió, com solen fer algunes persones que es diuen civilitzades- replicà el monitor.
A la vesprada d'eixe mateix dia, uns joves indis, ensenyaren com pescaven amb una fletxa , Josua provà a pescar, i com el peix anava per les seues cames, apuntà tan malament que es clavà la fletxa en un dit del peu i començà a cridar :
-Auxili, que m'ha mossegat un peix, auxili… !
Com sempre, la falta de pràctica fa que les errades siguen mes freqüents, així que se li curà i embenà un dit del peu.
Observaren com estaven fetes les cabanyes , com teixien amb fulles o nervis de certes plantes per fer cordes… i la calma que existia en les seues relacions , fora de l'estrés i les presses que vivim els habitants de les ciutats modernes.
Més endavant , on el riu es fa més estret, veren unes persones que agafaven unes tortugues menudes i les deixaven anar pel riu, en aquesta vora es formava una platgeta amb molta arena.
- Per què deixen les tortugues menudes al riu ?- preguntà Verònica.
- Aquestes persones són amigues de la fauna del riu i consideren que aquestes tortugues necessiten la seua ajuda per reproduir-se , aquestes concretament alcançaran si arriben a adultes un metre de longitud- contestà un guia.
Sarai, Cristina i Paula ajudaren a repoblar el riu de tortugues, que amb molt d'esforç caminaven per l'arena i que alcançaren l'aigua com al seu element natural i on podrien criar-se i sobreviure.
No els paregué tan bonic, el que hagueren de veure aqueixa mateixa vesprada ; un peresós pujava lentament un arbre, la lentitud d'aquest animal fa que siga un element de camuflatge i siga quasi invisible per als seus predadors. Un jaguar que passava casualment per allí, es fixà com es movia l'animal , i això va ser la seua sentència. En un salt, agafà el peresós , mossegant-li el coll i arrossegant-lo per terra per amagar-lo i menjar-se'l tranquil.lament.
- Pobre peresós !- deia Llúcia.
- Es la llei de la selva- contestà un guia- i no serà tan mala, quan existeixen milers d'especies sense extingir-se. Més amenaçada està la selva per les tales incontrolades i l'explotació dels recursos naturals que fan les persones amb l'ànsia de no deixar cap racó de la terra sense aprofitar-se'n d'ell.
Heu de saber que en aquesta selva hi ha milers d'espècies d'aus, milions d'insectes sense classificar, 4.000 espècies de papallones, mes de 3.000 de peixos, 1.700 d'aus i el 20% de primats del planeta.
També la selva de l'Amazones és la principal purificadora de l'aire del món, i ho fa de dues formes : donant l'oxigen a l'atmosfera i absorbint el diòxid de carboni i l'àcid carbònic, formant carbohidrats que requereixen per al seu creixement.
*********************************************
Ja en l'últim tram del riu del riu per explorar, mes prop del naixement , una nit baixaren del vaixell per veure un fenomen curiós, d'uns arbres grandíssims eixien una especie de vampirs, que amb la foscor i les llums de les llanternes semblaven mes grans.
- Que ens mosseguen aquests vampirs !- exclamaven Carles , Joan, Toni i Moisés , que sempre anaven per davant de tots. Movien els braços , com uns molins , però no encertaven amb cap vampir.
El que veien no eren vampirs, sinó rates penades menudes, que anaven per les substàncies nutritives d'unes flors ; sense saber-ho pol.linitzaven les flors i eren un element en la reproducció dels arbres.
Quan ja anaven a pujar al vaixell, Jonatan i Josep encontraren un esquelet de caiman ; avisaren a la resta del grup i començaren a escorcollar-lo. Dins de la carcassa d'ossos , encontraren un tub de llanda oxidada, l'obriren i al seu interior encontraren mapes.
En un mapa hi havia uns dibuixos de cabanyes, el riu Amazones, i a l'altra vora del riu , un arbre molt gran , el que més d'aqueixa zona de la selva ; al costat de l'arbre hi havia dibuixat un sol i baix de l'arbre escrites amb majúscules , unes inicials : F.O.
Quan es posaren a desxifrar el mapa fou molt senzill. Les cabanyes eren un poblat indígena, els arbres , la selva tropical, l'arbre més gran corresponia a un arbre gegant , que destacava sobre els altres i les inicials F.O. voldrien dir Francesc d'Orellana , un explorador i conquistador espanyol que li posà nom al riu per unes tribus on les dones eren tan guerreres com els homes.
Una vegada descobert el significat, buscaren l'emplaçament, i a l'apartar la terra on indicava que estava el sol, trobaren una bossa de cuiro, dins hi havia objectes d'or com arracades, anells, polseres…
Segurament aquestes tribus d'amazones perseguiren l'expedició d'Orellana i aquest ordenà amagar el tresor. Algun soldat perdé els mapes que guardava en el tub de llauna i aquest fou tragat pel caiman, que segurament morí com a conseqüència de no poder digerir-lo.
El tresor fou tornat al govern del país , que recompensà l'expedició per tan valuosa troballa.
El que més els va impressionar a tots en aquest viatge fou la visita a una tribu molt especial anomenada « jíbaros ».
Quan arribaren el grup de xiquets i xiquetes , els envoltaren encuriosits, i els miraven el cap.
- Per què ens miren tant el cap ?-digué Andrea.
- Volen saber si tenim polls. – contestà Toni.
- No es eixe el motiu, es simple curiositat- digué un monitor- aquesta tribu fou famosa perquè quan lluitava contra els seus enemics i els vencia , els tallava el cap i reduïa el seu tamany , per això s'anomenaven « reductors de caps ».
Al sentir aquesta explicació, els recorregué el cos una esgarrifança de por.
Cadascú es preguntava : « Faran això amb nosaltres ? ».
- Estem en perill per aquest costum ? – preguntà Paula.
- No, perquè això passava quan estaven en guerra, i ara estem en so de pau i no som els seus enemics – contestà un monitor.
Malgrat aquesta explicació, es quedaren amb el dubte, si per la nit, aprofitarien per tallar-los el cap i fer-lo xicotet.
Arribà la nit i anaren a dormir . Quan ja estaven tots dormint, Alain estava amb un ull tancat i l'altre obert. Sentí uns passos, lents, sigil·losos que es dirigien a la seua tenda, on dormien Moisés, Josep, Josua, Toni, Àngel, Carles i Joan. Era nit de lluna plena i no parava de pensar en la seua imaginació, que els tallarien el cap i els penjarien per adornar les cabanyes d'aquesta tribu tan primitiva. No, no es veritat el que estic pensant…
Una ombra anava acostant-se , cada vegada més, podia veure la silueta d'un home primitiu amb un ganivet llarg a la mà . L'home primitiu entrava a la tenda amb el ganivet en alt com si anara de veritat a tallar-los el cap a tots.
Alain veié com baixava el ganivet cap a la seua cara i pega un crit :
-AAAAH !!!!!...
Tots els xiquets de la tenda s'alçaren esglaiats i també començaren a cridar
-AAAAH !!!!...- al veure per terra i separat del seu cos el cap….d'una serp monstruosament gran.
Quan tots es tranquil.litzaren, veren com l'home primitiu, el « jíbaro » modern, eixia carregat amb el cap i el cos de la serp, que de no ser per ell si que els haguera posat en perill.
Quan es va fer de dia, li donaren les gràcies a la tribu per saber cuidar dels turistes que els havien visitat i que mai més els oblidarien.
Els dies següents foren els de la tornada. Agafaren un avió a Manaus i els
dugué de retorn a casa.
**************************
Aquesta miniaventura , està contada. Si no us ha agradat , pregunteu-los als protagonistes i alguna anècdota més us contaran.
Si teniu curiositat per saber coses de l'Amazones i la funció que té en l'equilibri ecològic del món, haurà complit la missió pel que fou escrita.
Joan Mulet
Bibliografia:Wiquipedia.
Daroca.
