Una vegada hi havia tres xiques molt intel.ligents i actives, sempre lluitaven contra les injustícies, assessorades pel cap d'una agència de detectius, anomenat Charlie.
Els noms dels àngels eren, Cristina, Alba i Paula .
Un dia Charlie les trucà per telèfon i els digué el cas que havien de resoldre.
- Hola àngels, com esteu ?
- Molt bé - respongué Cristina .
- Vull que us feu càrrec del següent cas. En un col.legi de la vostra ciutat han entrat i han fet desaparèixer documentació, expedients, i també han esborrat dades de l'ordinador del Director. Quan abans tingueu el cas resolt millor. Endavant.
- Serà difícil, però no impossible , quan ho tinguem resolt t'ho comunicarem- respongué Alba.
Es dedicaren a esbrinar si algú havia escoltat el perquè d'eixa acció. Pensaven que si tens els motius d'una acció , és més fàcil encontrar qui es el responsable de la mateixa. I feren una llista de motius.
Cristina deia : « Pot ser que algú tinguera mania al Director per renyir-lo en alguna ocasió ». Alba pensava : « Serà algú que no vol repetir curs i així esborrant les notes no tindrà les qualificacions del curs ».
Paula pensava : « Serà dels que es divertix fent mal, sense sentit ».
Es posaren en contacte amb el Director i els proposà alguns noms dels tres grups de xiquets que podrien ser possibles culpables.
Els àngels passaren alguns dies entrevistant alumnes i no els pareixia que ningú d'aquells fóra capaç d'aquella malifeta.
Cada vegada que feien més entrevistes, anava tancant-se el cercle de possibilitats.
Paula, parlant els àngels, comentà : « Parlem amb xiquets que no siguen sospitosos a veure si esbrinem alguna pista ».
Un dia , les cridà el Director i els comunicà que havia rebut un missatge per internet dient-li : « Tinc les còpies de seguretat del seu ordinador »
Açò ja les feu canviar la direcció de la seua investigació.
Charlie els digué : « Qui ha fet el missatge vol negociar o reivindicar alguna cosa, penseu què . »
Alba, conversava amb un alumne que pareixia prou intel.ligent , tenia bones notes, però quan parlava no pareixia molt disposat a col.laborar, com si amagara informació. S'anomenava Isidre, i exercia una mena de lideratge entre els companys, també observà que quan s'apropava a ell un company, Just, li feia el buit.
Comentant aquesta rivalitat amb els àngels, els feu pensar que podria ser la pista correcta. De vegades una rivalitat mal resolta fa que els adolescents tinguen com obsessions, fins que reaccionen d'una manera equivocada.
Fent aquestes cavil.lacions digué Cristina : « Hem de preguntar les notes que tenen aquests alumnes en Informàtica ».
Alba s'assabentà que en l'últim trimestre Just havia tret millor nota que Isidre, quan normalment Isidre era millor que Just.
- Aquesta es la raó de l'enveja que li té Isidre a Just- comentà Paula.
- Però, com podem acusar-lo d'haver fet aquest acte de gamberrisme ?-digué Alba.
- És clar, que per demostrar que sap més ha volgut fer aquest assalt a l'ordinador del Col.legi.- contestà Cristina- Jo m'encarregaré de descobrir-lo.
Un dia al finalitzar les classes Cristina s'apropà a Isidre i li digué :
- Isidre, què guanyes en fer-li mal a l'escola ?
- Demostrar que sé més que Just- li contestà amb orgull Isidre, reconeixent l'autoria de l'acció.
- Si no estàs conforme amb les notes , pots parlar amb els professors i ells t'explicaran el perquè , sense necessitat de reaccionar malament, el diàleg és la millor eina que tenim les persones per posar-nos d'acord.- aconsellà Cristina.
***************************************
Isidre tornà el material a l'escola, l'ordinador funcionà amb totes les dades dels alumnes, demanà perdó al Director prometent-li que d'ara endavant li consultaria els problemes tant a ell com als professors.
- Cristina, Alba, Paula, enhorabona àngels per ser eficients - els digué Charlie.
Charlie, felicità els àngels per resoldre aquest cas amb psicologia, ja que cada persona reacciona de diferent manera, i sempre es pot traure la veritat si encertes la manera d'enfocar el tractament dels problemes.
Conte contat, conte acabat. Us ha agradat ?
Joan Mulet
