Desert amb dunes.
Laura i Marta, dues amigues de cinqué curs de Primària, es preguntaven de vegades, com viurien les persones al desert, ple de pedres, d'arena, dunes perilloses que quan hi hi havia tempestat són capaces de tapar algú que estiga quiet prop d'elles, és com si la terra caminara amb el vent.
Així que van aconseguir, per un intercanvi de xiquets de la mateixa edat , passar uns dies amb unes tribus tuaregs del Sahara.
Així que van anar amb camells i dromedaris pel desert, ja sabeu que les gepes dels camells i dromedaris són reserves de greix i que beuen de tard en tard però molta aigua.Acamparen en unes tendes de campanya anomenades”jaima”.
Allí aprengueren que l'aigua és un líquid preciós, que no cal malgastar perquè és difícil d'aconseguir .
Un dia al baixar del camell, agafaren uns bastons de l'arena, quan s'ajuntaren Laura i Marta els bastons van formar una creu. Estranyades, li preguntaren al guia: “ Són màgiques?” . El guia els contestà que quasi, perquè un saurí les havia perdudes i no podia encontrar aigua.
Posaren un senyal on les varetes s'havien ajuntat i van fer un pou. Se sorprengueren de l'aigua que brollava. Així que aquell tros de desert es convertí en un oasi, on la gent podria plantar palmeres i altres arbres i tenir menjar per sobreviure en les dures condicions del desert.
Com sabreu el Sahara en èpoques llunyanes sigué una superfície amb rius i vegetació abundant, però ara té pocs recursos per als pobles nòmades que viuen en ell.
Laura i Marta s'alegraren, pel benefici que havien portat amb les varetes “màgiques” i així ho contaren quan van tornar a casa.
Conte contat, conte acabat. Us ha agradat ?
Joan Mulet
