París, capital de França, la ciutat de la Llum, és famosa per la importància que ha tingut en la Història, però part d'eixa fama la té gràcies a un museu, « El Louvre », i eixe museu li deu en part la fama a una obra d'art que va pintar l'any 1.503 l'artista italià Leonardo da Vinci, « La Gioconda » . La dona que està retratada era la dona d'un funcionari florentí anomenat Giocondo, el nom de la dona era Monna Lisa. El quadre de 77 x 53 cm té un naturalisme en la seua actitud, la postura clàssica de mitja figura, un fons de paisatges amples. El que més atrau l'atenció és el somriure misteriós dels seus llavis.
El quadre fou comprat pel rei Francesc I de França i el 1.805 Napoleó el dugué al museu del Louvre.
Allí es van dirigir en la seua visita a París un grup de xiquets i xiquetes . Tenien destinada una vesprada per veure-ho tot, cosa impossible si vols tindre una idea del contingut artístic del museu.
Andrea, Laura, Covadonga, Joan Carles i Adrià, formaven un grup que miraven tot amb curiositat, els agradava l'art i s'entretingueren tant, que no s'adonaren que era hora de tancar. Pujaven i baixaven escales, mirant l'art egipci, grec, romà, escultura , pintura de totes les èpoques, es quedaren sols dins del museu.
Les escultures i les imatges prenien un significat diferent en la soledat, és com si prengueren vida dins la seua quietud.
- Mira aquesta estàtua, li falten els braços, degué ser una dona molt guapa-comentà Andrea.
- És la Venus de Milo, data del S.II A. C., l'encontraren a l'illa grega de Milo l'any 1820 i la va adquirir el cònsol francés.Representa la deessa Afrodita, el seu tamany és de 2,04 m , per la seua harmonia és de les més perfectes del món.- digué Adrià, consultant una guia de les millors obres del museu.
Passejant per les naus , anaren a parar a la sala de la « Monna Lisa ».
Com si volgueren desxifrar el somriure, cosa que no ha aconseguit ningú fins ara, es feu tot fosc. Decidiren no cridar l'atenció perquè això de quedar-se dins el museu una nit , els feia certa emoció.
Així que comentant les seues coses anaren quedant-se dormits. Al cap d'un parell d'hores sentiren una rialla, « Ja, ja, ja… » , era de dona. « Serà la Monna Lisa ? » , es preguntava Andrea . Tornaren a sentir la rialla , aquesta vegada amb mes força, « Ja, ja, ja… »
- És la « Gioconda »- digué Covadonga.
- No pot ser, les pintures no parlen- contestà Joan Carles.
- Mireu, la « Gioconda » és rossa i pareix que es moga !- exclamà Laura.
- No digues barbaritats, com pot moure's una pintura ? - comentà Adrià.
El cansament els va fer dormir-se , sense fer cas dels comentaris.
****************************
Al fer-se de dia, miraren el lloc on estava el quadre i només veren el marc , perquè la tela havia desaparegut.
Quan ja es disposaven a eixir del museu, la policia els preguntà : « Que heu fet dins del museu tota la nit ?». Els xiquets contestaren que ells no havien sigut , que havien sentit rialles i veren una dona amb cabells rossos on estava el quadre de « la Gioconda », que havia desaparegut.
Els xiquets van donar els detalls del que havien vist . La policia montà un dispositiu de vigilància per tot París , visità antiquaris i tractants d'art, i quan ja estaven a punt d'abandonar la recerca, veren en un cotxe una perruca rossa que els crida l'atenció, escorcollaren tots els racons i trobaren el llenç enrotllat dins una caixa de fusta.
El lladre confessà que s'havia enamorat de la dona pintada en el quadre i que solia estar moltes hores observant-la , que s'havia disfressat per a no ser identificat.
Així fou com els xiquets i xiquetes passaren una nit al museu del Louvre, i per ells fou trobat el retrat més famós del món.
Ja en 1.911 un tal Vincenzo Perugia el robà i se l'endugué a Itàlia , aquesta vegada no era per amor, ja que l'antiquari a qui volia vendre el quadre, el denuncià a la policia , recuperant « la Gioconda ». Aprofitant que estava a Itàlia fou exposat a les ciutats de Florència, Roma i Milà, abans de tornar-lo a París on actualment es troba .
Us aconselle si algú va a París, que mireu el somriure misteriós de « la Gioconda » i sabreu el perquè de la seua fama , i també com Leonardo da Vinci plasmà en el llenç la subtilitat i l'encís d'aquesta expressió humana.
Conte contat , conte acabat. Us ha agradat ?
Joan Mulet
Bibliografia: La Enciclopedia.El País
