Fa uns quants anys , vivia a Terol un xiquet que li agradaven els animalets, però no us cregueu, que de qualsevol classe , sinó els més grans que hi han hagut a la Terra, com són els dinosaures. Veia programes de televisió de dinosaures, llegia llibres de dinosaures, en fi, que si haguera sigut possible , voldria haver viscut en l'època on els monstres eren amos i senyors del món.
Josep tenia 10 anys, era primet, els ulls grans i el pèl castany. Quan podien , Josep i els seus amics Joan Carles , Covadonga i Adrià feien excursions al camp.
Josep i els seus amics visitaven museus , com Dinòpolis per vore reproduccions d'animals prehistòrics els seus costums, formes de vida, evolució…
Un dia, quan visitaven Dinòpolis per Mora de Rubielos, van sentir curiositat per veure les muntanyes del voltant. Com havia plogut molt , hi havia un bassal al fons d'un barranc,
baixaren des de la carretera, l'aigua era clara i la superfície era com un espill; mirant els reflexos de les seues cares , feien carasses, van vore una taca fosca que emergia de les profunditats. Quan arribà a la superfície ja va ser massa tard per fugir, un monstre , paregut al que diuen hi ha al llac Ness els agafà i els dugué al fons.
La sorpresa i la por va ser tan gran que perderen el coneixement.
Quan despertaren d'aquell malson , estaven en un riu subterrani , paregut al de les coves de Sant Josep, a La Vall d'Uixó, però més gran.
Miraren al voltant i s'adonaren que aquell dinosaure era un diplodocus, un dels més grans que han existit.
Covadonga, Adrià i Joan Carles tenien terror de veure aquell animal tan gros davant,
Josep, en canvi , estava tranquil. Li preguntaren: “Per què no tens por Josep?” i ell els contestà : “No tingueu por que aquest dinosaure no ens farà mal perquè és herbívor”.
- De totes maneres, busquem l'eixida d'aquest riu prompte per si es torna carnívor - digué Covadonga.
Caminaren unes hores, i quan ja pareixia que aquell riu no tenia fi, es fixaren que una corrent d'aire venia d'un forat que els dugué als afores de la ciutat Mora de Rubielos.
Quan arribaren a casa , contaren el succeït, però ningú els va creure. Tornaren un altre dia a veure el bassal per on havien entrat al riu subterrani i ja no existia s'havia assecat. Així que dubtaren si allò que els havia passat era realitat o fruit de la seua imaginació.
Conte contat, conte acabat. Us ha agradat ?
Joan Mulet
