Fa molt temps , en un país llunyà, Planalàndia, vivia una princesa anomenada Andrea, bellíssima, ulls blaus, cabells rossos, un somriure agradable i de molt bon cor. Son pare. el rei Carles Albert, quan li arribà l'edat de casar-se li digué: “ Filla meua hauràs d'elegir marit entre els prínceps dels regnes veïns i fer una boda com toca a una princesa com tu”.
Ella li contestà: “ Pare, volguera triar entre els tres que veig que volen casar-se amb mi, però abans volguera que superaren unes proves.”
- Digues les proves que són i els faré saber a cada u què han de superar.-respongué son pare.
La princesa Andrea, tenia una amiga, Jennifer, que l' aconsellà què li exigiria a cada príncep; per fi li ho digueren al rei i aquest els ho comunicà:
- Raül, hauràs d'encontrar un tresor, el més valuós del regne. Josep, encontraràs la medicina que cure la pesta, que per la seua causa moren els nostres súbdits. Joan Carles, hauràs de parar les guerres que tenim amb alguns regnes.
Els tres prínceps emprengueren les seues tasques i els resultats foren els següents : Raül, pujà tant els impostos a la gent , que en poc de temps tenia el tresor més gran
Josep anà a casa d'un bruixot i aquest li recomanà unes herbes , que no donaren els resultats esperats.
Joan Carles, negocià la pau amb els veïns que estaven en guerra; la gent estava contenta de no arriscar la vida en les guerres. També proposà mesures d'higiene de les persones , de l'aigua que consumien i les morts per la pesta minvaren ; també li regalà a la princesa Andrea un ram de roses , dient-li que la voldria per sempre.
Reunits el rei, la princesa Andrea, Jennifer i els consellers reials, valoraren el treball i els resultats dels tres prínceps i escolliren, amb permís de la princesa, a Joan Carles , que per la seua efectivitat i la demostració d'amor fou el millor pretendent per a ser marit de la princesa Andrea.
Passaren uns anys i es casaren, i com en tots els contes, foren feliços per molts anys, i quan morí el rei, regnaren en Planalàndia.
Conte contat, conte acabat. Us ha agradat?
Joan Mulet
