Un dia uns amics, Raül i Josep Lluís, anaren a casa Pau a fer-li una visita. Els tres tenien la mateixa edat, feien 5é de Primària. Pau vivia en un maset situat a la part nord de Vila-real, així que un dissabte a la vesprada decidiren que era el moment adequat.
Arribaren al maset, saludaren a Pau i la família i els tres anaren a fer un passeig pels voltants. Anaven pels camins, observant la natura , sobretot animals com : gats, gossos, sargantanes, ocells… i xarrant de les seues coses. Quan ja estava enfosquint, Pau, que sabia que a casa no podia anar tard digué: “ Anem a casa que es fa tard” . “D' acord” contestaren Raül i Josep Lluís.
Quan passaren per un maset abandonat, sentiren converses estranyes.
- Aquesta tele per a mi- deia un jove.
- Aquest rellotge per a mi- li contestava un altre.
- Els diners de la cartera són meus- tornava a dir el primer.
Els tres amics miraven encuriosits amagats darrere d'unes plantes.
-Aquests són lladres- digué Pau.
- Esperem que se'n vagen – comentà Raül.
- Avisem a la policia- digué Josep Lluís.
Inesperadament Josep Lluís xafà un pot de llauna, i els lladres al sentir el soroll, digueren: “ Ens han descobert” “Anem pels espies”.
En sentir-se amenaçats, els amics van fugir com un llamp. Arribaren a casa Pau , que no era molt lluny d'allí, a penes podien respirar . La família de Pau quan pogueren assabentar-se del que havia passat, trucà a la policia.
Quan la policia acudí al lloc dels fets, ja no hi havia ningú.
Al cap de pocs dies eixí en el periòdic que havien detingut a dos lladres que es dedicaven a robar masets quan els amos no estaven.
Conte contat, conte acabat. Us ha agradat?
Joan Mulet
