Rafa, un xiquet de deu anys, cara prima, blanca, cabell negre, molt inquiet, sentia curiositat per saber coses de les piràmides de l'antic Egipte.
Un estiu la seua família li comunicà : « Rafa, prompte voràs les piràmides » , ell digué : “ Per fi podré vore aquestes meravelles del món”.
Així que emprengueren el viatge, i com estava previst, visitaren les piràmides de Gizeh, on estan soterrats els faraons Keops, Kefren i Micerinos, per això s'anomenen així.
Estaven visitant la piràmide de Keops, feia una calor horrible, Rafa, que no podia resistir més, buscà una ombra que feia la piràmide. Jugant amb una pedra, va fer un forat a la base, a la vora d'un bloc de pedra, que sense saber com , s'obrí davant de la sorpresa de Rafa.
Quan va veure l'entrada pensà : “ I si faig un passeig per dins?” . Així que ja tenim Rafa passejant per dins de la piràmide de Keops com si fóra l'amo.
De sobte, sentí al muscle uns cops , com si un amic el tocara.
Quan es girà, veié, com una mòmia embenada , com tots sabeu, i que només se li veien les dents , llargues, grogues com les d'un porc senglar que volguera mossegar-lo.
Començà a córrer per dins la piràmide, ja no podia més, la mòmia es reia : “ JA, JA , JA…” . Va sentir :” Rafa, Rafa”.
Quan obrí els ulls, va vore a sa mare i son pare que li deien: “ Què fas dormint, anem que ens espera l'autobús”. Rafa, que estava cansat , s'havia dormit a l'ombra de la piràmide de Keops i havia tingut un malson.
Conte contat , conte acabat. Us ha agradat ?
Joan Mulet
