Molí de l'Ermita de Vila-real
Lorena i Covadonga són dues amigues que fan cinqué de Primària al Col.legi “Obispo Pont “ de Vila-real. Lorena és simpàtica i quan riu molt se li fa la cara roja, les galtes pareixen tomates. Covadonga té el cabell llarg, morena, i sempre fa tots els treballs de classe bé, encara que de vegades xarra amb els companys.
El dia u de febrer de l'any dos mil set, van fer , amb el seu curs, una visita al Termet, per veure la naturalesa, els pinars , el riu, per celebrar el dia de l'arbre.
Van anar a vora riu per visitar l'antic molí , on un mestre els explicaria el seu funcionament.
Entraren tots, però elles , segur que despistades xarrant, van anar per baix de l'escala que dóna accés al molí i encontraren una porta menuda, segur que no havia entrat ningú de fa mols anys, com si fóra secreta. Obriren la porta i… entraren en un habitacle antic on hi havia ferramentes velles, pedres de l'antic molí. Escorcollant per tots els racons, Lorena encontrà un cofre, de tamany mitjà .
- Què hi haurà dins ? – digué Lorena.
- Hem d'obrir-lo com siga – comentà Covadonga.
Sense pensar-s'ho dues vegades , agafaren un bastó i forçaren el pany, quan obriren el cofre es quedaren admirades de veure un tresor amb joies, monedes d'or i de plata.
Lorena i Covadonga comunicaren el que havien descobert i resultà ser un botí de guerra , quan els francesos envairen Espanya al principi del segle XIX, van segrestrar habitants de Vila-real i no els posaren en llibertat fins que els pagaren el rescat.
Per descobrir aquest tresor, Lorena i Covadonga foren recompensades generosament.
Conte contat, conte acabat. Us ha agradat?
Joan Mulet
