lunes, 14 de mayo de 2007

Verònica, Sarai, Llúcia i la fada madrina

Fa molts anys vivien la Regne de València tres germanes bessones,

Verònica , Sarai i Llúcia, filles del rei Alfons. Quan nasqueren vingué una fada madrina, de nom Jasmina i com sempre fan les fades , els concedí uns dons. A Verònica li digué que seria molt intel.ligent , a Sarai que seria la més bondadosa del regne, i a Llúcia que seria la més bella.

Per a poder complir-se aquestos desitjos de la fada havien de contestar una pregunta als setze anys. A Verònica li digué que havia d'esbrinar la quantitat de blat que necessitaria el seu regne perquè poguera menjar durant deu anys. A Sarai li encomanà que esbrinara quines persones necessitarien ajuda del rei per a sobreviure. A Llúcia li digué que s'assabentara quins ungüents necessitaria per ser la més bella del regne.

Passaren els anys i quan compliren els setze, aparegué la fada Jasmina, per veure si les princeses haurien resolt la pregunta que els va fer.

Verònica, comptà les persones vivien al regne i la necessitat diària de blat d'una persona , multiplicà les dades i després pels dies de l'any,

després calculà l'increment de població de cada any i també ho va sumar a les necessitats de cada any. La fada li digué que havia sigut correcte.

Sarai, comptà les persones que eren majors i no podien treballar , els malalts, i la gent que no tenia recursos per viure. També fou correcta la resposta.

Llúcia, sense pensar-ho contestà :” Sabó i aigua clara, perquè la millor bellesa es la natural.” . La fada quedà satisfeta amb la resposta.

Verònica, estudià tant , que era l'encarregada de dur l'economia del regne. Sarai fou la princesa de més bon cor , perquè esbrinà i atengué les persones més necessitades del regne.

Llúcia era la més bella, i tots els prínceps dels regnes veïns volien casar-se amb ella.

Tot el que aconseguiren no va ser per la concessió de la fada Jasmina, sinó per la dedicació i l'esforç que posaren en esbrinar i contestar les preguntes que els havia fet la fada.

Així passa en la vida a les persones que aconseguixen les metes que es proposen, és que han posat tota la seua voluntat en aconseguir-ho.

Conte contat, conte acabat. Us ha agradat?.

Joan Mulet