Era una vegada a Rússia, el Tsar Ivan tenia dos fills i dues filles. Els fills, Mihail i Igor de setze i catorze anys , i les filles Irina i Saskia de dotze i deu anys cadascuna. La filla més guapa era Saskia, amb una cara redoneta i uns ulls blaus molt expressius , la pell blanca i uns cabells llargs i marrons, que eren l'enveja de la seua germana Irina , que no era tan agraciada.
El Tsar Ivan , volia que la seua família coneguera el país sobre el qual regnaven, així que ordenà que passaren una temporada d'hivern, en un poble anomenat Krasnoiarsk, situat en la Sibèria Central. Així que emprengueren el llarg camí que els separava des de Moscou.
Allí, la vida per als prínceps i princeses era amable , no els faltava mai la diversió . Anàven a jugar a la neu, hi havia un espectacle que els agradava molt , era passejar amb trineu pel riu Ienissei congelat, els prínceps feien excursions prop dels monts Saian ; on s'havien vist llops grandíssims; els contaven aventures a la vora del foc , quan no podien anar fora de casa…
Un dia que feia bon temps, es a dir , que no hi havia tempestes , el paisatge era com si un llençol de kilòmetres de llarg haguera caigut sobre la ciutat i els voltants. Quan menys s'ho pensaren, per les muntanyes , començà a bufar el vent i a nevar . Els flocs de neu eren com el cotó-en-pèl, que cobria les cares de la gent . Els gossos corrien desesperats per a no ser tapats pels remolins que es formaven. Tornaren al poble , sense forces, però tingueren una desgraciada sorpresa; la princesa Saskia no estava al trineu que la portava.
Els germans, son pare i la gent que els acompanyava es temien el pitjor ; la regió estava plena de llops , a l'hivern , es tornen més ferotges al capturar menys preses.
Com ja era de nit , no podien anar a buscar-la, ja que perillava la vida dels que isqueren , perquè els camins, tapats per la neu, no deixen vore on s'acaben, podent caure per un barranc.
Eixa nit se sentien udolar més que mai els llops , cada udol pareixia que deien:
“ Ens hem menjat a Saskia” “ Ens hem menjat a Saskia”…
Quan es feu de dia van eixir, el Tsar, i multitud de soldats i caçadors a fer batudes per les muntanyes, tots temien un final trist per a la princesa Saskia.
De sobte , el grup on anaven els prínceps Mihail i Igor, sentiren un udol esgarrifador.
-UUUuuu…
Anaren tots cap al lloc d'on procedia, i en una cova envoltada i amagada per uns avets, veren com eixia una lloba fugint dels qui l'encerclaven. Es van sentir un munt de tirs i la lloba s'escapà de la gent.
Quan van entrar a la cova, es van vore quatre llobatons menuts que xisclaven com gossets, al veure que sa mare no estava. I prop d'ells, com si volguera acaronar-los, estava Saskia , la princesa russa.
Havia passat la nit al cau d'una lloba , que de segur li havia donat calor , per a poder resistir la temperatura sota zero de les nits siberianes.
Es celebrà el retrobament de Saskia amb festes, tots estaven contents.
Els llobatons foren criats per Saskia , que els tingué com a companys de jocs i passeig , fins que un dia van desaparèixer pel bosc, sense dubte, van escollir la natura on havien nascut, abans que els luxes d'un palau del Tsar de totes les Rússies.
Conte contat , conte acabat . Us ha agradat ?
Joan Mulet
