El ColisseuAdrià i Ricard eren dos amics que vivien a Roma a l'època dels emperadors, sempre havien sentit parlar dels gladiadors, dels soldats, un a l'altre s'animaven dient-se : « Quan siguem majors serem soldats o gladiadors ».
Recordaven per la història, quan van inaugurar el Colisseu, aquest amfiteatre el començà a construir Vespasià l'any 72 d C i l'acaba Tit l'any 80 d C . Té forma ovalada amb 188 m x 156 m d'amplària i 50 m d'alçada, i una capacitat per 50.000 espectadors. A la seua inauguració lluitaren 2.000 gladiadors, i 5.000 animals salvatges.
Adrià i Ricard, eren de famílies cristianes i una ombra passava per la seua mirada perquè quan tenien 5 anys l'emperador Maximí s'endugué els pares i les mares dels dos i els llençà als lleons dins del Colisseu.Això fou l'any
235d C.
El ser gladiador tenia un inconvenient, que si perdia en alguna lluita podia ser rematat pel seu adversari a una indicació de l'emperador.
- Si fóra gladiador faria una sublevació, com Espàrtac, però aquesta vegada guanyarien els esclaus.- deia Adrià.
- No estigues tan segur , les legions tenen milers de soldats. –contestava Ricard.
Era l'any 250 a C , l'emperador Deci volia implantar la unitat religiosa , es a dir, que hi haguera tan sols una religió, el paganisme , on els emperadors eren considerats déus i havien de ser adorats , això va fer que els cristians no l'obeïren, i els perseguí.
Un dia , els soldats agafaren a un grup de cristians i els dugueren a l'amfiteatre « el Colisseu », entre ells estaven Adrià i Ricard.
El grup de cristians estava atemorit a l'arena, esperant que uns lleons els devoraren ; s'obriren les comportes , isqueren dos lleons grans , famolencs, els havien tingut dies sense menjar.
Dels espectadors aparegueren dues espases i les llançaren a l'arena : « Defenseu-vos »- digueren unes veus.
- Gràcies - digueren els dos amics a la vegada.
Aquest acte de llançar-los les espases no fou perquè volien que no moriren, sinó per que durara més l'espectacle.
- Reuniu-vos darrere de nosaltres- deien els amics al grup de cristians.
Els lleons anaven poc a poc, rugien amb força : « Grrrrrr… », obrien la boca, mostrant uns ullals fortíssims. Un lleó saltà cap a Ricard , l'altre anà per Adrià.
Ricard alçà l'espasa i el lleó li caigué damunt. Quan ja creien tots que l'hauria esclafat, van veure que Ricard es movia dins una bassa de sang que eixia del lleó ; aquest s'havia clavat l'espasa al cor i morí a l'instant.
La gent cridava de goig , en veure que hi havia espectacle.
El lleó que anava per Adrià, agafà empenta, obrint la boca tot el que podia. Adrià dirigí l'espasa cap al lleó, aquest tancà la boca , va rugir tot el que pogué . Es va fer un silenci sepulcral .
L'espasa li travessà el cervell, però el lleó, encara li pegà una sarpada al muscle , mentre queia mort a l'arena.
La gent
- Ricard, Adrià! Ricard, Adrià !...
Amb el puny tancat i el polze mirant al cel, demanaven el perdó de l'emperador Deci . Aquest en veure la insistència, concedí el perdó de tot el grup de cristians que estaven a l'arena per a ser devorats pels lleons.
Els cristians s'abraçaven amb Ricard i Adrià donant-los les gràcies i resaven a Déu per haver-los salvat d'una mort segura.
L'emperador Deci morí en una guerra l'any 251, un any després de la seua persecució als cristians. De les deu que hi hagueren en l'època romana la seua fou la setena.
Aquesta forma de divertir-se a l'Antiguitat se'ns mostra cruel. Podem dir que ara no passen aquestes coses. Però dia a dia també comprovem que es repetixen situacions de violència, a part de les guerres, que ens fan dubtar que la Humanitat siga millor ara que fa 2.000 anys.
Historieta contada , historieta acabada.
Joan Mulet
