Castell d'Onda
Un dia, el grup de sisé curs anà a Onda a veure el castell, que abans s'anomenava de les tres-centes torres, el museu de ceràmica i el museu de ciències naturals dels frares carmelites.
Al matí anaren al museu, observaren els animals immòbils, però amb un poc d'imaginació, els veies saltar, volar , córrer, menjar… els seus ulls de vidre no deixaven de mirar els visitants, com si els digueren:”Allibereu-nos “.
Molts isqueren amb una sensació de tristesa al veure tanta naturalesa morta.
Abans d'anar a dinar es va fer la visita al castell, a la seua època deuria ser un castell quasi inexpugnable. Quan estaven tots dins, mirant les muralles, Àngel Josep i Lluïsa lluny del grup, es posaren a apartar unes pedres que hi havia a un racó, baix de les pedres hi havia una llosa de marbre , que mogueren poc a poc; deixant al descobert una entrada subterrània amb uns escalons menuts.
- Baixem! – digué Àngel.
- Compte! que ens podem fer mal, baixem- contestà Josep.
- Tinc por – digué Lluïsa.
Baixaren i encontraren un passadís, fosc, amb parets de pedra rústica. Avançaren amb por, però la curiositat era més gran. De sobte sentiren:
” UUUUH…” , amb una veu forta, profunda. Seguiren endavant,
“ UUUUH…” , tornaren a sentir, esta vegada amb un soroll de cadenes, més prop d'ells.
-Anem arrere, és un fantasma- deia Àngel.
Quan ja estaven decidits a anar-se'n, veren al fons un habitacle, com una petita habitació que tenia eixida cap al Nord de la muralla. Al centre, hi havia un home de més de setanta anys, barbut, paregut al vell de la novel.la del Comte de Montecrist, que tenia allí la seua casa.
El vell els contà que feia de fantasma per donar-li un poc d'emoció a les visites, que com ells , s'atrevien a baixar al passadís secret del castell d'Onda que utilitzaven els habitants del castell quan no podien defensar-se més , per fugir de l'assetjament dels enemics.
Conte contat , conte acabat. Us ha agradat?
Joan Mulet
