Cristina és una xiqueta de deu anys, morena , de cabells llargs, molt curiosa, Paula, la seua amiga és alta, cabell castany, és parladora i molt treballadora, té unes pigues a la cara.
Un dia van anar a la fira del poble, on hi havia moltes atraccions, la que més els agradava era la casa del terror . Els agradava les emocions fortes, per fora de la casa hi havia dibuixos de monstres i se sentia una música tètrica, així que entraren les dues juntes.
- Cristina tens por – digué Paula.
- Igual que tu Paula- li contestà Cristina.
- Doncs en tindràs molta- deia Paula emocionada.
En principi veren Dràcula, amb la boca plena de sang, la cara blanquíssima i una capa negra per fora i roja per dins. El passadís era fosc , només s'il.luminava els monstres per fer més por.
També es trobaren amb Frankestein, amb caragols al coll per subjectar-li el cap, tot ple de cositons.
- Cristina, vols que isquem d'ací- deia Paula.
- En què penses, espera que s'acabe el viatge- comentà Cristina.
Transcorria el trajecte , de sorpresa en sorpresa, quan sobtadament, sentiren com s'afonaven els seients i baixaren a un subterrani. alli se sentien més fort els crits de por : “ Aaaaaah !” Veren bruixes, monstres , assassins…tot cada vegada més terrorífic.
La gent eixia de la casa del terror, Cristina i Paula no eixien. Les amigues, fora cridaven :”Cristina…Paula…!” “Han desaparegut”
Fins que els encarregats de l'atracció buscaren pel passadís i… les encontraren disfressades de bruixes.
I és que en el moment que baixaren dels seients, es disfressaren per fer por a la gent que entrava a la casa del terror.
Conte contat , conte acabat . Us ha agradat ?.
Joan Mulet
