« Mon », Joan Ramon de nom sencer i Robert, companys de 5é curs i amics, eixien de vegades a divertir-se, una vegada anaven al cine, altres al futbol…
Un dia, quedaren en anar al circ que havia vingut a Vila-real , el “Circ Únic d'Europa”. Així que contents per anar al circ, entraren i començà la funció.
En primer lloc, eixí un pallasso contant acudits i fent riure, després malabaristes, … i per fi va eixir un ocultista, d'eixos que fan desaparéixer coses, animals i inclús persones.
L'ocultista demanà voluntaris per un joc, i eixiren Mon i Robert, els posà en una gàbia, els tapà amb un llençol, digué unes paraules màgiques: “ Calleu, calleu i desapareixeu” i quan llevà el llençol , havien desaparegut Mon i Robert.
El mag deia :” No sé on estan”, la gent reia , pensava que era cosa del joc , “De veres, no sé on estan”, repetia. I els cridava: “ Mon. Robert, Mon , Robert, veniu, per favor”. En això entra un treballador del circ i digué : « Estan a la gàbia dels lleons » El públic esglaiat deia : “Oh, estaran morts, pobrets.”
Quan anaren a la gàbia, s'encontraren amb la següent escena; els lleons estaven dormint i el Mon i Robert, tan tranquils.
Els preguntaren què els havien fet als lleons, i contestaren :” Els hem dit, dormiu, que si ens mengeu, rebentareu” .
I així , és com es feren domadors de lleons , tingueren èxit, i segur, deuen anar pel món guanyant molts diners amb aquest ofici.
Conte contat, conte acabat. Us ha agradat?
Joan Mulet
