Suïssa, nevera i aiguadera d'Europa, ve al nostre pensament l'aire pur, muntanyes escarpades, cel blau intens, quan es deixa veure, vida pacífica i pausada, sense presses, cada cosa ocupa el seu lloc i l'ordre, la neteja són una rutina; com els rellotges amb el seu tic-tac, conten el temps sense deixar-se un segon. Organitzada amb 25 cantons, tolerant-se i posant-se d'acord conviuen democràticament.
Allí passaven uns dies de vacances Cristina, Paula, Ivan i Aitor, amics i companys d'estudis.
Anaren a Ginebra, amb el seu llac , de trist record per la mort de Sissi, emperadriu d'Austria –Hongria.Observaren la font monumental que com un gratacels quasi arriba als núvols, caient al llac com llàgrimes que ploren per Sissi. Berna els paregué feréstega a l'entrada , amb els óssos tancats i voltant pel seu habitacle, per dins pareixia com si les cases foren de joguet.
També pujaren a les muntanyes amb el tren cremallera, lent però segur, fins arribar al mirador del cim d'una muntanya d'on es veia Interlaken.
Un matí anaren al lloc més emocionant del viatge, la cascada del Rin . Quedaren admirats de la quantitat d'aigua caient, el soroll i el núvol que es formava per tot arreu, com una boira artificial.
L'aigua cau d'uns 23 m de desnivell i l'amplària és d'uns 137 m. A la vora esquerra del riu hi ha un castell anomenat Laufen, a la mateixa altura de la cascada. La vegetació besa el riu i creix en un illot que hi ha al centre de la cascada; és el lloc on van unes barques per deixar els turistes, gaudint d'unes vistes espectaculars. Les barques atraquen a la base i es puja per unes escales estretes.
Allí es dirigia la barca que duia els quatre amics, accelerava cada vegada que s'aproximava a l'illot, doncs la força de l'aigua al caure feia uns remolins que devia travessar.
Cristina deia:” Poseu-vos l'impermeable que plou”. “ Fa calor, refrescarem” comentava Aitor.
- Agafeu-vos a la barca que cada vegada va més veloç- avisava Ivan.
- No tingues por que no caurem- deia rient-se Paula.
El soroll del motor i de l'aigua no els deixava escoltar-se amb claredat. Anaven apropant-se a la paret d'aigua i la barca seguia accelerant. Els entrà por quan veien que xocarien amb l'aigua.
- On va aquesta barca!- cridava Paula.
- Ara ens ofegarem!- li contestà Cristina.
- Per favor, pare la barca!- deia emocionat Ivan.
- Anem contra l'aigua! – digué desesperat Aitor.
- He perdut el control del motor , agafeu-vos fort!- exclamà nerviós el patró de la barca.
La barca seguia prenent velocitat , era impossible esquivar la cortina d'aigua. Tancaren els ulls i sentiren damunt d'ells la quantitat d'aigua freda que no els deixava respirar.
Quan obriren els ulls es trobaren a l'altra banda de la cascada, però la barca se l'endugué la força de l'aigua Rin avall.
Havien anat a parar a una cova que s'havia format per l'erosió de l'aigua. Escorcollant les parets, veren un forat que els conduí a una cambra on hi havia unes caixes, deurien estar carregades d'algun material pesat , doncs no podien moure-les.
-Què tindran aquestes caixes?- digué Cristina.
- No sé, però pesen molt.- comentà Aitor.
- Obrim-les per si tenen algun tresor- deia Paula.
Seguiren endavant per unes escales excavades a la roca, fins que toparen amb un sostre, que deuria ser una llosa molt pesada. Començaren a colpejar la llosa i al cap de més d'una hora veren la llum.
Els habitants del castell de Laufen els havien apartat la llosa que no els deixava eixir i que donava a una antiga cavallerissa. Digueren què els havia passat. Quan obriren les caixes, descobriren que es tractava d'armes antigues que utilitzaven els habitants del castell en cas de necessitat.
Les armes foren exposades al castell. Els amics no oblidarien mai aquesta aventura del Rin.
Conte contat, conte acabat. Us ha agradat?
Joan Mulet
