Morella. Vista del castell.
Carles i Joan isqueren amb el seu curs, sisé de Primària, a fer una excursió a Morella. Carles, era calladet, però de vegades eixia d'ell una mena d'orgull si algú li deia alguna cosa que no li agradava; Joan , al ser major utilitzava la seua força per convèncer a qui no estava d'acord amb ell.
Abans d'arribar a Morella , passaren per Sant Mateu, visitant l'església i passejant pel poble que en conjunt és dels més bonics de les comarques del Nord de Castelló.
Arribaren a Morella a les 11,30 h. i començaren la pujada al castell que està al cim d'una muntanya, per això va ser important en la Reconquesta de Jaume I i en les posteriors guerres hagudes a través dels segles , com al segle XIX les guerres carlistes.
Passaren per l'església i el claustre franciscà i seguiren pujant. Pujaren dalt d'un canó que hi ha a mitjan camí . Només entrar a la part més coberta del castell, entropessaren amb un escaló i caigueren en una fossa, una mena de dipòsit per guardar queviures , per aguantar els setges a què estaven sotmesos els seus habitants. No es van queixar, però quan anaven a eixir , van notar com una mà els agarrava del turmell i no els deixava moure. Els dos van cridar:”AAAAH! “ Era un company que s'havia amagat per donar-los un esglai. Isqueren com van poder amb unes moradures a les cames.
Com els dos tenien un caràcter temerari, no donaren importància a l'incident i seguiren escorcollant pas a pas el que hi havia al castell.
Quan arribaren dalt de tot, volgueren demostrar la seua valentia, i es posaren dalt de la vora de la muralla, amb el perill de caure castell avall.
- Mira què faig, a veure si tu pots- deia Joan
- Jo , més difícil que tu, sóc capaç de… AAAH !
Encara no havia acabat de dir la frase, quan posà el peu en mala postura i esvarà, el cos de Carles s'havia quedat penjant de la muralla , agafat a la vora amb les mans.
Joan , l'agafà de les mans i deia : “ Aguanta, aguanta…!
El cos de Carles anava esmunyint-se i anava baixant, quan ja estava a punt de caure … van sentir un batre d'ales i un crit :“ iiiii…” era un àguila , de les que solen volar pels llocs més alts i localitzar les preses, agafà dels muscles a Carles i el posà a la part interior de la muralla, salvant-lo d'una mort segura.
Donaren gràcies a Déu i a l'àguila per haver-los ajudat.
A partir d'eixe dia els dos van ser més prudents i no buscaven posar-se en perills.
Conte contat, conte acabat. Us ha agradat?. Joan Mulet
