Fa molt de temps, a Qatar , un país situat al golf Pèrsic, governava un príncep anomenat Hicyham, tenia una esposa, Amina.
Un dia, passejaven pel desert amb un cavall blanc, era quasi migdia i el sol escalfava com el foc. A una distància d'uns cinquanta metres , van vore com els rajos del sol es reflectien en un objecte; s'aproparen i es quedaren sorpresos en veure que era una llàntia.”Serà una llàntia meravellosa?” –preguntà Amina. “ Prompte ho sabrem” – respongué Hicyaham.
Baixaren del cavall, i fregaren una bona estona la llàntia . Quan ja estaven a punt d'abandonar-la, isqué fum i un soroll, com un tro, que els esglaià.
- Per haver-me alliberat de la llàntia , us concedisc tres desitjos.
Després de pensar un moment i com el país de Qatar era pobre, li contestaren:
- El primer desig és que totes les famílies del país tinguen casa, el segon que hi haja aigua suficient …-deia Hicyaham.
- I el tercer, que tots els que tinguen edat de treballar tinguen feina, i així podran mantenir a les seues famílies.- digué Amina.
Quan arribaren al seu palau, que era paregut, però no tan luxós com als contes de “Les mil i una nits”; cridaren els seus ministres i els ordenaren que tots els que no tingueren feina es dedicaren a construir cases, que en cada poble que no tingueren aigua es feren pous , fins que tingueren aigua suficient per a tots.
Així es va fer, en pocs anys totes les famílies tingueren la seua casa. Els pous donaren aigua a una de les terres més seques del món , tenint suficient menjar, amb les collites dels horts, per a tots els habitants. L'atur també s'acabà i tots podien mantindre la seua família.
Hicyaham i Amina tingueren molts fills , i potser algun descendent es trobà altra vegada amb la llàntia meravellosa, però ara el geni només li concedí un desig.
Que el país de Qatar tinguera el tresor més preciat per la civilització actual, el que s'anomena “or negre”, el petroli. Així tenim a Qatar, un estat dels més menuts i rics gràcies al petroli.
Conte contat , conte acabat. Us ha agradat ?
Joan Mulet
