Un dia , Pau i els seus amics Daniel i Omar anaren d'excursió per Castella-Lleó, fins el poble de Ciudad Rodrigo, era primavera i els camps s'omplien de vida, creixia el blat, els arbres de fulla caduca pintaven de verd les vores del riu Duero, els animals criaven, se sentien les granotes i els ocells omplien el vent amb la seua música natural , les cigonyes omplien els campanars i les cases més altes de les ciutats amb els seus nius fets de branques, que transportaven amb els becs que pareixen tisores grans.
Pau, Daniel i Omar passejaven per la vora del riu.
Inesperadament, s'encontraren amb un niu d'escurçons ; estaven a un metre de distància. Els escurçons són verinosos, alçaven el cap i obrien la boca , mostrant els ullals , dispostos a mossegar els amics si s'apropaven més.
- Esteu-vos quiets- digué Pau.
- Quasi van a mossegar-nos – comentà Daniel.
- No tingueu por que no ens faran res – digué Omar.
Els escurçons miraven el cel, els amics van vore en eixe moment baixar dues cigonyes, amb les seues potes llargues i els seus becs com tisores. En un segon atraparen els escurçons amb les ungles afilades de les potes , amb els becs els pegaren un cop a cada escurçó i emprengueren el vol fins el niu d'una torre de l'església més propera on esperaven les cries per menjar.
Així van aprendre que les cigonyes són beneficioses per l'home i la natura,
per controlar la població d'animalons que d'altra manera serien massa abundants.
A partir d'aquell moment cada vegada que veien una cigonya s'alegraven,
tant per la seua visió majestuosa , com per protegir-los del perill dels escurçons.
Conte contat, conte acabat. Us ha agradat?
Joan Mulet
